EL CASTELL DE LLERS

EL CASTELL DE LLERS(1)

El Castell de Llers fou un dels emplaçaments defensius de l’Edat Mitjana clau en termes empordanesos i encara avui constitueix un clar exemple de la tipologia arquitectònica d’un castell medieval del s.XI, moment de consolidació de la societat feudal.

Les restes arqueològiques més antigues del Castell de Llers daten de l’Alta Edat Mitjana (s.XI). És, també, durant aquest segle que trobem menció, per primera vegada, dels  propietaris del castell. Apareixen en documents dels comptats de Besalú i de Barcelona, de qui eren vassalls.

Durant el s.XII per unió matrimonial amb la casa dels Cervià (a partir de llavors, senyors Llers-Cervià),es van engrossir les seves propietats i terres i ocuparen una extensió de territori gens menyspreable com Sant Llorenç de la Muga, el Castell de Bassegoda, Pont de Molins i Púbol.

Armes dels Rocabertí
al Castell de Perelada

Serà al s.XIII que el castell passarà de la família Llers-Cervià al rei i aquest, canviarà aquesta propietat, i d’altres, per la vila de Torroella de Montgrí a la família Rocabertí, propietaris del castell des de llavors. Serà aquesta família qui farà grans obres als castell. Es realitzaran importants obres de fortificació i el conjunt, que fins llavors havia estat lloc de residència d’una important família feudal, el trobarem com a una de les millors fortificacions de l’Empordà. Les obres fetes pels Rocabertí semblaran ser un reforçament que trigarà molt poca a posar-se a prova, ja que les parets i les muralles de la vila seran protagonistes d’alguns dels episodis bèl·lics més importants dels segles següents.  

Felip l’Atrevit, amb afanys de venjança de la derrota que els almogàvers havien ocasionat a Sicília, envaeixen les terres de principat de Catalunya (s.XIII). Durant aquestes campanyes el castell de Llers tindrà una importància de primer nivell i presentarà resistència a les tropes franceses. Felip va enviar un poderós exèrcit al castell per conquerir-lo i, segons escriu el cronista de Pere el Gran, Bernat Desclot, la fortalesa llersenca aguantarà fins a tretze atacs continuats.

Una vegada ocupat el nostre castell Felip l’Atrevit va coronar-hi al seu fill Carles de Valois sobirà de Catalunya. Però, la victòria dels francesos es veurà aturada a la ciutat de Girona per una epidèmia de glànola. Felip l’Atrevit i les seves tropes derrotades tornaran cap a França i un cop restablerta la pau, Pere II es tornarà a fer coronar com a rei al castell de Llers com a acte simbòlic.

El segle XV serà un segle complicat en termes político-feudals, el castell de Llers canviarà més de dotze vegades de propietaris. Els Rocabertí desapareixeran del mapa polític de Llers i no tornaran a reaparèixer com a propietaris del Castell fins ben entrat el segle XVIII.

A partir d’aquest moment el Castell de Llers seguirà essent una important fortificació i passarà a formar part de la corona l’any 1409. A mitjans del segle XVI canviarà de propietaris i passarà a mans de Joan Pujol Reu i Soler, ciutadà de Barcelona i de Vic fins que tornarà a mans dels Rocabertí l’any 1625, que ostentaran el títol de barons de Llers fins l’any 1899, moment de l’extinció de la dinastia.

Algunes dades apunten a una important reforma al segle XVII, que hauria portat a un canvi dels accessos del recinte i dels nivells interiors de la circulació.

Sembla ser que el castell  s’hauria fet presidiar pels francesos durant la guerra de successió, entre els anys 1706 i 1712 i altre cop demolit pel compte Wesel (per ordre de Carles d’Àustria), per tal que deixés de servir com a conjunt defensiu.

Ruïnes del castell. Historia de la Villa y Castillo de Llers

Serà a partir d’aquest moment que el Castell de Llers passarà a ser un conjunt de runes siutat al poble, que suportarà les vicissituds dels següents segles i, l’explosió del poble l’any 1939. Fins l’any 2011, que es durà a terme una rehabilitació i revalorització d’aquest patrimoni.

 

(1)Gairebé tota la informació que es detalla a continuació s’ha extret del “Llibre de racionaris de la vila i castell de Llers” escrit per Gregori Pallisser, un pagès de la Vila, l’any ***. L’original de l’obra està desaparegut però Pere Casagran en disposava d’una còpia amb la qual s’ha escrit diversos llibres, articles i obres Sobre la vila de Llers. Aquesta obra contenia còpies i resums d’actes notarials, sentències judicials, lleis i disposicions dels senyors feudals d’entre d’altres, que afecten principalment al Poble de Llers i algunes poblacions veïnes