Entrades

EL CASTELL DE LLERS

Imatge
EL CASTELL DE LLERS (1) El Castell de Llers fou un dels emplaçaments defensius de l’Edat Mitjana clau en termes empordanesos i encara avui constitueix un clar exemple de la tipologia arquitectònica d’un castell medieval  del s.XI, moment de consolidació de la societat feudal. Les restes arqueològiques més antigues del Castell de Llers daten de l’ Alta Edat Mitjana (s.XI). És, també, durant aquest segle que trobem menció, per primera vegada, dels  propietaris del castell. Apareixen en documents dels comptats de Besalú i de Barcelona, de qui eren vassalls. Durant el s.XII per unió matrimonial amb la casa dels Cervià (a partir de llavors, senyors Llers-Cervià),es van engrossir les seves propietats i terres i ocuparen una extensió de territori gens menyspreable com Sant Llorenç de la Muga, el Castell de Bassegoda, Pont de Molins i Púbol. Armes dels Rocabertí al Castell de Perelada Serà al s.XIII que el castell passarà de la família Llers-Cervià al rei i aquest, canviarà aques

LA MURALLA I LA CAPELLA DEL CASTELL

Imatge
 LA MURALLA I LA CAPELLA DEL CASTELL (1) La muralla del castell: El nucli principal o sobirà del castell de Llers estava protegit i envoltat per una muralla externa o recinte, segons demostren algunes escasses restes subsistents i algun document. Sembla que el recinte inferior ja devia existir al segle XIII i, de tota manera, ja és esmentat a la primera meitat del XIV . Entre ambdós recintes quedava l’espai d’albacar que s’anomena encara avui la Força, i que, com a topònim urbà, és documentat des del segle XVI. Per la documentació i la toponímia, es pot afirmar que el perímetre de la muralla inferior, l’assenyalen els actuals carrer de la Plaça, abans dit de la Muralla, carrer de les Llices, carreró de les Llices i plaça del Ramal. L’any 1327 és esmentat l’indret de les Llices i els valls on hi havia la “bestorre de Cabrenys” i la “roca” sobre la mota del castell. Eren elements d’aquest sistema defensiu. Ampliació detall d'un plànol  del segle XVII. Castells, Catllat i Rie

ELS DOTZE CASTELLS

Imatge
ELS DOTZE CASTELLS (1) Del conjunt dels dotze castells amb els quals comptava l’antic terme de Llers els anem trobant esmentats a través dels segles. El Castell de Llers i el Castell de l’Hortal les primeres Referències apareixen al segle XI . Al segle XII en trobem tres més, el Castell de Montmarí, el de Torrent i el de Molins. El segle següent, el  XIII trobarem esmentat el Desgüell però no serà fins al segle XIV que trobarem un enregistrament  del conjunt dels dotze castells , sis d’ells sense notícies anteriors.   Relació de les fortificacions: El Castell de Llers: Les seves ruïnes estan situades a la part més alta de la vila, sobresurt la forta torre de l’homenatge amb murs de tres metres de gruix. Alguns fragments de mur de la seva construcció són d’època romana i visigòtica. El Castell de l’Hortal: Situat al nord-est de la vila i prop de la font que porta el mateix nom, en ruïnes i a dia d’avui queda una torre arruïnada i un fragment de mur. Propietari de Jordi Aixe

ARQUITECTURA I REHABILITACIÓ

Imatge
  ARQUITECTURA I REHABILITACIÓ (1)   El conjunt defensiu del Castell de Llers ha estat, històricament, molt malmès, especialment durant la guerra de successió i la revolució Francesa, fins al punt que nombroses parts han arribat a dia d’avui molt destruïdes. Feines de rehabilitació. Ajuntament de Llers L'any 2011 es va engegar des de l’Ajuntament de Llers, un projecte de restauració del Castell, inaugurat amb notables millores al cap de dos anys.  Aquestes obres van retornar la dignitat a la construcció i el feu singular dins l’arquitectura medieval catalana alhora de la creació d’un nou espai d’ús cultural. El conjunt del castell està format per un recinte murat , de planta quadrangular. En el seu interior s’hi conserva la torre de l’homenatge i un seguit d’ estances que l’envolten. La torre fa uns 12m de diàmetre i també d’alçada, malgrat es desconeix si en algun moment era més alta. El recinte emmurallat es conserv

EL COMPTE ESTRUCH

Imatge
LLEGENDES Les llegendes són un element molt singular de la cultura catalana. La historia del Compte Estruch és, sens dubte, una de les més fantàstiques del nostre territori. Parlem del primer vampir europeu que morí i visqué al castell de Llers  Hi ha moltes versions de la història però s ’ explica que després de batallar l ’ any 1212 a Navas de Tolosa, Pere el Catòlic li oferí al compte Estruch el Castell de Llers i les seves terres. Ell accedí, però després de la guerra, alguna cosa havia canviat en ell, s ’ havia transformat en un personatge obscur i misteriós. Va ser des d ’ aquell moment que el compte Estruch va exercir el seu poder sense pietat a la Vila de Llers, fins al punt de cremar   una dona acusada de bruixeria, qui abans de morir li va llençar una maledicció. Abans de ser calcinada va sentenciar que el compte, un cop morís, no tindria descans, que sortiria de la tomba i que tornaria cap al món dels vius. I així fou. No se sap de quina manera va morir el comte