Per visitar el castell es poden demanar les claus a l'Ajuntament
972 52 80 20 / ajuntament@llers.cat
LA MURALLA I LA CAPELLA DEL CASTELL
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
LA MURALLA I LA CAPELLA DEL CASTELL (1)
La muralla del castell:
El nucli principal o sobirà del castell de Llers estava protegit i envoltat per una muralla externa o recinte, segons demostren
algunes escasses restes subsistents i algun document. Sembla que el recinte
inferior ja devia existir al segle XIII i, de tota manera, ja és esmentat a la
primera meitat del XIV. Entre ambdós recintes quedava l’espai d’albacar que
s’anomena encara avui la Força, i que, com a topònim urbà, és documentat des
del segle XVI. Per la documentació i la toponímia, es pot afirmar que el
perímetre de la muralla inferior, l’assenyalen els actuals carrer de la Plaça,
abans dit de la Muralla, carrer de les Llices, carreró de les Llices i plaça del
Ramal. L’any 1327 és esmentat l’indret de les Llices i els valls on hi havia la
“bestorre de Cabrenys” i la “roca” sobre la mota del castell. Eren elements
d’aquest sistema defensiu.
Ampliació detall d'un plànol del segle XVII. Castells, Catllat i Riera, 1994.
Al segle XIX van ser enderrocats uns importants llenços de
muralla al sector de tramuntana del carrer de la Muralla, avui de la Plaça.
Actualment els únics vestigis clars són al carrer de les Llices, que fou sector
de ponent del recinte. Hi ha el mur d’una torre quadrangular, actualment façana
d’una casa, amb obertures fetes modernament. El seu aparell de carreus és
equiparable al de les parts majoritàries del castell, datable com ell al segle
XIII. Una altra casa del mateix carrer sembla conservar també part d’una altra
torre, si bé això és més dubtós; de tota manera, hi ha paraments que pertanyen
a la fortificació.
La capella:
El castell tenia una capella dedicada a Sant Esteve a la
qual ja deu referir-se el sacramental del clergue Guiu de l’any 982, quan fa
esment de la deixa d’unes vinyes a Sant Julià i a Sant Esteve de Llers (Sant Julià
és l’advocació de l’església parroquial del lloc). La capella de Sant Esteve
tenia un benefici i el seu sacerdot havia d’assistir als sínodes diocesans,
segons els nomenclàtors de la diòcesi de final del segle XIV. Segons notícies
del segle XVIII, sembla que la capella ja no existia. També se sap que la capella era situada al
costat de sol ixent del castell. És a dir, que aquesta capella ja existent al
final del segle X, es trobava prop del llenç on hi ha l’aparell d’aspecte
arcaic del recinte del castell. Aquest aparell, sobretot al tram septentrional
del mur, es conserva amb una alçada d’uns 3 m, ben diferenciat del parament de
carreus que cal datar al segle XIII, com la major part de les restes de la
fortalesa.
(1)
Bibliografia: Jordi BOLÓS (1990), El castell de Llers, Catalunya Romànica, IX, L’Empordà, II, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. Gregori PALLISSER (1730), Llibre de racionaris de la vila del castell de Llers, còpia de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà.
EL CASTELL DE LLERS (1) El Castell de Llers fou un dels emplaçaments defensius de l’Edat Mitjana clau en termes empordanesos i encara avui constitueix un clar exemple de la tipologia arquitectònica d’un castell medieval del s.XI, moment de consolidació de la societat feudal. Les restes arqueològiques més antigues del Castell de Llers daten de l’ Alta Edat Mitjana (s.XI). És, també, durant aquest segle que trobem menció, per primera vegada, dels propietaris del castell. Apareixen en documents dels comptats de Besalú i de Barcelona, de qui eren vassalls. Durant el s.XII per unió matrimonial amb la casa dels Cervià (a partir de llavors, senyors Llers-Cervià),es van engrossir les seves propietats i terres i ocuparen una extensió de territori gens menyspreable com Sant Llorenç de la Muga, el Castell de Bassegoda, Pont de Molins i Púbol. Armes dels Rocabertí al Castell de Perelada Serà al s.XIII que el castell passarà de la família Llers-Cervià al rei i aquest, canviarà aques
ELS DOTZE CASTELLS (1) Del conjunt dels dotze castells amb els quals comptava l’antic terme de Llers els anem trobant esmentats a través dels segles. El Castell de Llers i el Castell de l’Hortal les primeres Referències apareixen al segle XI . Al segle XII en trobem tres més, el Castell de Montmarí, el de Torrent i el de Molins. El segle següent, el XIII trobarem esmentat el Desgüell però no serà fins al segle XIV que trobarem un enregistrament del conjunt dels dotze castells , sis d’ells sense notícies anteriors. Relació de les fortificacions: El Castell de Llers: Les seves ruïnes estan situades a la part més alta de la vila, sobresurt la forta torre de l’homenatge amb murs de tres metres de gruix. Alguns fragments de mur de la seva construcció són d’època romana i visigòtica. El Castell de l’Hortal: Situat al nord-est de la vila i prop de la font que porta el mateix nom, en ruïnes i a dia d’avui queda una torre arruïnada i un fragment de mur. Propietari de Jordi Aixe
LLEGENDES Les llegendes són un element molt singular de la cultura catalana. La historia del Compte Estruch és, sens dubte, una de les més fantàstiques del nostre territori. Parlem del primer vampir europeu que morí i visqué al castell de Llers Hi ha moltes versions de la història però s ’ explica que després de batallar l ’ any 1212 a Navas de Tolosa, Pere el Catòlic li oferí al compte Estruch el Castell de Llers i les seves terres. Ell accedí, però després de la guerra, alguna cosa havia canviat en ell, s ’ havia transformat en un personatge obscur i misteriós. Va ser des d ’ aquell moment que el compte Estruch va exercir el seu poder sense pietat a la Vila de Llers, fins al punt de cremar una dona acusada de bruixeria, qui abans de morir li va llençar una maledicció. Abans de ser calcinada va sentenciar que el compte, un cop morís, no tindria descans, que sortiria de la tomba i que tornaria cap al món dels vius. I així fou. No se sap de quina manera va morir el comte
